Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.
Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.
Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?
Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.
Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.
Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.
Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.
Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario